Transicions de sòls

Segur que més d'una vegada en la teva vida domèstica has hagut d'enfrontar-te al repte de com fer per combinar dos sòls diferents a casa sense que quedi malament.

Les transicions de sòls són el pa de cada dia en qualsevol habitatge. Per començar, banys i cuines solen tenir un terra diferent (normalment rajola de tota la vida), mentre que a la resta de la casa hi sol haver tarima flotant, terres laminats o fusta de la bona.

Però no és aquesta l'única situació que es pot plantejar: un cas molt comú és quan es vol tirar un envà sense canviar tot el terra... En aquests casos, el buit que deixa el envà "eliminat" cal omplir-lo o dissimular-lo amb alguna cosa i això afecta el paviment que té al voltant.

Una altra raó molt comuna: un compra una casa amb un terra de fusta en molt bones condicions excepte en una estada concreta on (per exemple) hi va haver una humitat que fa irreparable el paviment i convindria canviar-lo. També podem voler instal·lar diferents sòls a la casa "a propòsit", per exemple per marcar zones i diferenciar-les de la resta, com passa moltes vegades amb les entrades, especialment si no tenen envans (marcar el terra o el sostre sol ser una manera habitual de "construir" un espai virtual diferenciat mitjançant l'efecte visual.

D'altra banda, també cal pensar en les transicions per pur sentit pràctic: en grans espais, la fusta i els laminats necessiten cada cert temps juntes de dilatació perquè no s'obrin, i encara que el terra sigui el mateix a tota la casa cal pensar com tapar aquestes juntes que normalment van en sentit contrari a la lama o si canviar d'orientació de la lama segons les estances.

El més comú és el que combina un terra porcelànic o de pedra (ex en banys i cuines) amb una fusta o laminat (a la resta de la casa.

En aquests casos el més habitual és col·locar sobre la junta d'ambdós sòls la típica pletina d'uns 5cm que antigament solia ser d'alumini cromat o daurat (provocant un efecte bastant cantós), però que avui dia es col·loca en el to i material a terra laminat o de fusta provocant un efecte molt més estètic. Aquest tipus de platines solen col·locar-se entre estances separades per una porta, amb la qual cosa el cant de la mateixa "amaga" la pletina quan està tancada. Malgrat això tenen els seus inconvenients, ja que amb el temps solen acabar aixecant-se per alguna banda entorpint l'obertura o tancament de la porta quan aquesta és batent.

Si en canvi es prefereixen metàl·liques, avui dia hi ha platines molt més estretes i en metalls més moderns com el coure o el xampany per marcar la junta i que sembli "fet a propòsit". Tot i que la instal·lació d'una pletina aquesta és l'opció més fàcil i recurrent, una solució molt més pràctica i estètica (especialment quan no hi ha porta entre el canvi de sòl) consisteix a utilitzar com a transició una lama del mateix gruix i material del terra de fusta o laminat i col·locar-la arran del terra, de manera que ambdós sòls quedin al mateix nivell i la transició sigui més visual que física... Una altra opció menys vista però molt estètica és provocar que la transició "es vegi", especialment en el cas que vulguem emfatitzar la separació entre estades... En aquest cas podem crear una espècie de petit esglaó del mateix material que un dels sòls (o d'un altre de diferent, ja que pretenem que es noti) d'un ample considerable. L'efecte estètic és indubtable, tot i que a nivell pràctic més d'una vegada entrebancarem amb l'esglaó de fallades, però és una bona opció quan cal generar una transició entre dos sòls a diferent nivell. I finalment, ens queda l'opció de mantenir el sòl a nivell però sense cap transició. Són aquestes ocasions en què el canvi de sòl es produeix de manera directa, com un tall en la fusta sense que existeixi pletina ni element intermedi (almenys percebut, ja que pot estar ocult).

L'efecte en aquests casos és com si col·loquéssim una catifa directament sobre el terra, i sol ser habitual en cuines obertes i sòls continus o de llosetes de gran mida. Això sí, cal ser molt fi en la col·locació...